Especial 9 d'Octubre

Un any mes celebrem el 9 d’Octubre, dia de la Patria Valenciana. Un any mes el Grup d’Accio Valencianista ha tirat ma de l’ingeni per a traslladar, sense censures, les reivindicacions valencianistes al carrer, posant-les en coneiximet del poble pla. Enguany nos tenim que conformar en un timit recolzament del nostre poble, un recolzament traduit en aplaudiments al nostre pas... Aplaudiments generalisats, pero encara en timidea... Pocs han segut els valencians que ademes de recolzar la nostra actitut en goig i palmades, s’hagen incorporat a la nostra comitiva... Pero a diferencia de l’any anterior no havem tingut cap mostra de desaprovacio. El nostre poble ya comença a entendre lo que fem, per qué ho fem i que hi ha que fer-ho.

Esta volta, pareix ser, en la lliço ben depresa, l’orde de repressio establit ha optat per no agredir a la “comitiva paralela” per tal d’evitar l’eco mediatic que obtingueren les agressions (i de pas les nostres reivindicacions) en tota la prensa.

Enguany la comitiva va estar formada pel nostre estandart que obria pas, seguit d’una pancarta en el lema: “Desperta Ferro, No permetau el soterrament de la nostra Identitat”, seguit de tres ataüts portats pels causants de les “morts”. En un portaven a la Llengua Valenciana, en l’atre als politics i, per ultim, un atre que portava la dignitat, entre els portadors podiem llegir els noms de Zaplana, AVLL, Terceravia, Artur Ahuir, Pla, Camps, Generalitat, Chiquillo, etc.

Darrere els timbals, tambors i tabals i tancant la comitiva les nostres joventuts i tots els nostres simpatisants que vullgueren acompanyar-nos. A l’entrada del Parterre, el President de L.R.P. i atres politics de poca monta (els que ara porten les riendes del govern valencià), reberen “l’agraïment” del poble valencià per les seues traïcions i contrafurs contra la cultura valenciana. “Agraïment” que com sempre “acceptaren” en eixe gest tan cinic que a Esteve li n’ix tan be.

Com a nota negativa havem de ressaltar la presencia d’una serie d’individus que equivocaren la convocatoria. Anys arrere haurien segut expulsats d’immediat de la concentracio, pero enguany tinguerem que sofrir-los com a mal menor.

Per si algu pensa que m’estic referint als folls que se manifesten per la vesprada, vos dire que no, que eixos son atres descervellats, als que yo estic fent referencia ara es als components de la minuscula agrupacio Espanya 20 (o pocs mes), que en la seua presencia desvirtuaren l’acte d’afirmacio valencianista. Es molt possible que els dirigents d’esta agrupacio no hagen segut capaços de distinguir la diferencia entre 12 i 9, de tots es conegut que el seu intelecte no dona per a mes, pero cal recordar-los que el dia de “l’hispanitat” es el 12. Queden advertits, i esperem que un atre any es vagen a fer el mico a un atre lloc.

Si de veres es cert que els brolla pels poros eixa suposta superioritat de mascle Iberic, a on han de fer gala d’ella es per la vesprada, ahi vos vullc vore, nenas, plantant cara als que criden contra Espanya i a favor de E.T.A., ademes de cridar contra la nostra Senyera, a favor dels quimerics països catalans, de terra lliure i d’eixa inexistent unitat de la llengua.