Que un poble que sempre ha segut calificat de cainita rebra en tanta alegria i se felicite quasi unanimement davant l’acort normatiu de l’Academia Valenciana de la Llengua no deixa de ser per lo manco sospitos. O be el Sr. Zaplana es un mac de primera o es un venedor de mantes maravellos capaç de colocar el seu producte en totes les tendes.

    Quan una noticia produix sensacions quasi d’euforia per igual entre peperos i socialistes, entre comunistes i ex-falangistes, a Eliseu Climent i a Xavier Casp, al Sr. Castellet i al Sr. Giner, a l’Institut Interuniversitari i a la Conselleria d’Agricultura...

   ¿ Qué passa en el mon valencianiste (els blavers de tota la vida, no eixos que s’acosten ad ell per tal d’oferir-li a Zaplana un grapat de vots enganyats) per a que no nos convença esta panacea universal que està destinada a terminar en el conflicte llingüistic definitivament?. Passa que no nos fiem.

    No se nos pot demanar fe en allo que des del principi s’ha fet d’esquenes a nosatres. Des del mateix moment d’encarregar-li al Consell Valencia de Cultura el dictamen per a la creacio de la A.V.LL. se va vore clar, i aixina ho va denunciar el G.A.V. en aquell moment, que l’unica voluntat que menejava este proyecte era la de l’ambicio personal del President de la Generalitat i la seua necessitat de presentar-se en Madrit en els deures fets i en l’encarrec que li varen fer Pujol i Aznar despres de la gran manifestacio del 13 de Juny de 1997 realisat.

    Zaplana s’ha dedicat els ultims tres anys a comprar voluntats per tal de fer vore que la A.V.LL. contava en el recolzament dels valencianistes. Lo que ell no enten es que ni Casp es la R.A.C.V., ni Mª Angels Ramon-Llin ni Ferran Giner son l’unica opcio politica valencianista, ni Esteve, per molt Director General que siga, es el valencianisme cultural. El moviment valencianiste, en tots els seus defectes i despres de 25 anys de lluita al marge del poder (ni U.C.D., ni P.S.O.E. ni per supost el P.P. han segut mai valencianistes) es prou ample i prou madur com per a decidir per si mateixa qui el representa en una negociacio tan vital per al devindre del propi moviment com ho es la qüestio de la llengua.

    Els academics de la Real Academia de Cultura Valenciana que entraren en la A.V.LL. ho varen fer sense l’aprovacio d’esta i en el vot en contra de la seccio de Llengua i Lliteratura. Al seu ex-deca li costà la dimissio i el Secretari “perpetu” se tingue que anar al quedar-se a soles recolzant la postura dels ex-valencianistes.
El dictamen del C.V.C. contà en un mes que discrepant vot particular dels representants valencianistes, encapçalats per Boronat i Penyarroja. En aço vullc donar a entendre que tant la A.V.LL. com totes les seues decisions posteriors naixqueren coixes d’un dels pilars fonamentals del tema que dien tenien intencio de solucionar d’una vegada i per a sempre.

    Les entitats valencianistes que no hem hipotecat la nostra llibertat nos reafirmen en la nostra fidelitat a les Normes d’El Puig i a la R.A.C.V. per una qüestio de principis. Per a arribar a pactes vergonyants no feyen falta 25 anys de fermea, aço mateixa ya se‘ls va ocorrer fa anys a Atard i Broseta dins de l’extinta U.C.D. (encara que ells li dien “ tercera via” en lloc de A.V.LL.). Considerem una burla a la Personalitat Valenciana que despres de mes de deu segles de Llengua Valenciana vinguen els academics de no se sap quina llengua i presumixquen de “valencianisar la llengua” (Ahuir, Levante-EMV del 26-3-01).

    Que se deixen d’experiments i es plantegen per qué nomes que Lo Rat Penat d’Esteve no s’ha manifestat encara en contra d’entre tot el conglomerat d’entitats valencianistes i d’entre les entitats publiques que s’han apresurat a deixar de costat a les Normes d’El Puig i han acaronat esta nova normativa totes estan en mans de transfugues (Beneyto en el Palau, Llin en Agricultura i Giner en Diputacio) que en esta demostracio “d’ardor guerrero” a favor de la A.V.LL. hauran pagat una part del seu deute en el P.P. A part d’estos quatre eixemples, totalment personalisables, cap entitat d’Alacant, Castello o Valencia integrada en la Coordinadora d’Entitats Culturals o en la Plataforma Normes d’El Puig (mes de 60) ha renunciat a l’utilisacio de les Normes d’El Puig inclus fins i tot des de l’illegalitat.

En Manuel Latorre
President del Grup d’Accio Valencianista