El president del Grup d’Accio Valencianista, Manuel Latorre Castillo, contesta en esta carta a Vicente González-Lizondo Sánchez, fill del fundador de Unió Valenciana, que va publicar un articul d’opinio en LAS PROVINCIAS el passat dimarts en contra de Coalicio Valenciana y García Sentandreu.

MANUEL LATORRE CASTILLO

Fill de Vicent Gonzalez Lizondo. Primer que res vullc deixar clar els meus repars a l’hora de parlar, encara que no mes siga de refilo, d’aquells que ya no estan entre mosatros. Pero com es el seu propi fill el primer que utilisa en fins abjectes la figura de Lizondo me sent lliberat de les meues reticencies.

La veritat es que este es u d’eixos articuls que mai t’hagueren agradat tindre que escriure. No m’han deixat atra alternativa la provocacio permanent, l’ increible falta de memoria historica i les constants falacies que “Lizondin” no ha deixat d’airejar als quatre vents des de la seua fulgurant arrivada a la politica valenciana el passat mes d’Octubre. Algu tindra que ficar els punts i les comes en el seu puesto i com resulta que gran part d’esta historia ha transcorregut, directa o indirectament, en el Grup d’Accio Valencianista, puix m’he decidit a parlar.

Lo primer que hauria de fer “Vicentin” es documentar-se un poquet ya que ell mai ha estat directament involucrat en la lluita valencianista. ¿O algu s’enrecorda d’haver-lo vist en aquells dumenges del Parterre, o pegant cartells en el GAV dels dificils anys de la transcisio, o ajudant a organisar cap manifestacio de les moltes que ya portem damunt de les nostres esquenes, o acodint, encara que no mes fora un any, a la tomba d’Ausias March el dia de la LLengua Valenciana, o ha llegit quansevol colaboracio, per chicoteta que fora, en cap revista valencianista?. Ningu mos enrecordem senzillament per que mai h’estat, per que, que dasalitat, fins que fa quatre mesos desembarcara en UV mai habia experimentat atre sentiment de valenciania que el de ser fill del fundador del partit.

Mentres atres lluitaven front al catalanisme en Coleges, Institus i Universitats ell es dedicava a demanar almoina academica a Lola Garcia Broch ( si a la mateixa que anys despres son pare va expulsar del partit junt a valencianistes de la talla de Miquel Ramón Quiles, escomençant aixina el seu suicidi politic). Mentres Juan Garcia Sentandreu li guanyava la batalla al catalanisme en l´universitat al mismissim La Piedra ( encara que m’imagine que ell tampoc sabra qui es este senyor, com tambe dubte que sapia qui son i que representen Joan Fuster, Sanchis Guarner, Josep Guia o Eliseu Climent), mentres tant ell continuava ajocat a l’ombra de son pare sense sentir cap necessitat d’involucrar-se activament en el proyecte. ¿Com es que en les constants reunions que tinguì com a President del Grup d’Estudiants Valencianistes en les Joventuts d’UV mai va apareixer ell?¿A on estaves “Vicentin” que no te vegem?.

Si els homenages que se montaren des d’el PP per tal d’utilisar politicament la mort de ton pare te pareixien tan “patéticos”¿per que participares en tots ells junt a tota la teua familia?. ¿Segur que els carrecs remunerats que alguna de les teues germanes gaudix en l’actualitat no te res que vore?. Si tenies tan clar que el teu futur politic estava en UV. ¿Per que te vares oferir primer al PP i despres a Coalicio Valenciana de la ma del biograf oficial de la familia, Carles Recio?. Si tens tan clar que ”lo unico que te mueve es la defensa de los intereses de nuestra tierra” ¿per que no escomences per defendre-la en LLengua Valenciana?.

Clar que aci mos trobem en un problema. ¿Que normativa anaves a utilisar?. ¿Les Normes de El Puig que defenem tots els valencianistes o les de la Academia Valenciana de la LLengua que ton pare consenti al no trencar el “pacte del pollastre (PP-UV)” en el mateix moment en que les Corts encomanà la seua creació al Consell Valencià de Cultura?.

Massa ombres en un sols curriculum ¿valencianiste? com per a vindre a donar-nos lliçons de dignitat. Tal volta Juan Garcia Sentandreu no fora admes en UV (les teues referencies al PP i a la RACV son simplement mentires) pero vista la trayectoria del partit no tinc clar que aixo haja segut roin per a ell. Lo que no diu el “hijisimo” es que va ser President del GAV durant set anys i Secretari de la Federacio Coordinadora d´Entitats Culturals del Regne de Valencia, ni que baix les seues directrius el valencianisme va organisar les mes grans movilisacions de l’ historia del nostre poble. Pot ser que no vullga dir-ho perque tambe baix el seu mandat el GAV va dinamitar la “Convergencia Democratica Valenciana” que ton pare i Vicent Ferrer (quina casualitat, atre que està en el PP i l’organisa Homenages a Fuster) habien signat -aixo si en un perfecte Barceloni- en Pepa Chesa (Bloc) i Rafael Blasco (en son dia PSI, ara PP), motiu pel qual Gonzalez Lizondo va ser expedientat en el GAV.

Deixen-mos de tonteries, coloquem a cadascu en el seu lloc i anem a espentar en una sola direccio. El Valencianisme politic te que tornar a les nostres institucions en el 2007 pese a qui pese, no podem tornar a pedre esta oportunitat historica. En personages com Gonzalez Lizondo-Sanchez serà un poquet mes costós, pero esta volta anem a dependre dels erros del passat i anem a desemmaixquerar als submarins abans de que siga massa tart.

Des de el Grup d’Accio Valencianista anem a treballar per l’unitat del valencianisme fins a l’ultim moment. Que ningu dubte que denunciarem publicament a tot aquell que intente carregar-se esta unitat, tinga el llinage que tinga, i a dia de hui eixa es l’unica explicacio que li trobe a l’irresponsable actitut d’este gris personage.