PER PRIMERA VOLTA, S'EDITA UNA HISTORIA GENERAL, GLOBAL I CONTEXTUALISADA SOBRE LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS

Valencia es diu de Nostra Senyora dels Desamparats, des de 1812, en que el Consell de la Ciutat va decidir, en agraïment a favors atribuïts a la Verge, va deixar d'anomenar-se Valencia del Cid.

El llibre l'ha editat l'Ajuntament de Valencia en ocasio de la visita del Papa Benet XVI a Valencia.

"Es la primera volta que s'escriu i s'edita un llibre sobre l' historia global de la Verge dels Desamparats, entera, general, global i contextualisada. Fins ara s' havia escrit sobre la seua Image, advocacio i devocio llibres i articuls que tractaven aspectes parcials d' Ella. Es mes, u anava a les llibrerías o a la propia tendeta de la Confraria en la Real Basilica i demanava un llibre, una publicacio, una revista, on es contara l' historia de nostra Patrona i no en trobava cap. L' ultim mes ample que s'escrigué sobre la Verge, va ser un atre llibre meu, en 1993, curiosament el llibre que mes va vendre en la seua historia -l' editorial que el va llançar, tinc entes", comenta el periodista Baltasar Bueno, autor del llibre "Historia de la Virgen de los Desamparados de Valencia".

I ha tingut que escriure l' historia de la Verge un periodista.

No es d' estranyar. La millor historia sobre la Confraría de la Verge i sobre Ella la va escriure un mege, José Rodrigo Pertegás. El meu ofici es escriure i la meua devocio es nostra historia i tradicions. La historia de la Verge es historia de Valencia. Per aixo, tambe vaig escriure una historia de Sant Vicent i una atra de la Festa del Corpus, analisant-la, enaltint-la, Festa de Corpus que, per cert, he vist molt criticada recentment en una publicacio feta per eclesiastics, com si la religiositat popular fora alguna cosa a despreciar i suprimir per la vía expeditiva.

Qui va treballar molt per a difondre la seua devocio en Valencia i per tot el mon, i va escriure molt sobre Ella, fon un sacerdot eixemplar, el P. Emilio María Aparicio Olmos, Capellà Major que fon de la Real Basilica. En la seua desaparicio, el cult, la devocio i la difusio de tot lo concernent a la Verge dels Desamparats es va resentir molt. Ara, afortunadament, en el nou Capellà, Juan bautista Antón, un sant varó de Deu, la Real Basilica està recobrant la seua vitalitat historica i tradicional. Per aixo hem de felicitar-nos.

¿Cómo descriuria la seua obra?

Una historia global, general, contextualisada de l'advocacio, Image i devocio de la Verge dels Desamparats. Es conta la seua historia immersa en l'historia civil i eclesiastica de Valencia. D'esta manera, s'entenen moltes coses, que, cas de ser una historia estrictament religiosa no es comprendria. Per aixo, vaig telegrafiar l' historia civil de Valencia des de 1400 als nostres dies, despres l'historia de l' Iglesia en Valencia i posteriorment l' historia de l' Image i advocacio. Al final, u no soles s'entera de l'historia de la nostra Verge, tambe de la de Valencia i l'Iglesia Valenciana.

Te les caracteristiques de joya bibliografica.

Crec que sí. Com diu el seu dissenyador, José Aguilar, crec que molt encertadament, es un llibre en vocacio d' obra d'arte, ademes d'una historia en devocio. Està molt ben impres, molt ben cuidat, en bon paper, bones tapes, bones ilustracions i un magistral disseny i excelent maquetacio. Estem en la era visual i tot ha d'entrar pels ulls. Este llibre sorpren i entra pels ulls. L'idea del llibre va ser de José Manuel Romeu, editor-impresor, gran professional. El disseny es de José Aguilar, qui per a mi ha sigut un gran descobriment del seu bon quefer. Es el tipic ciutada del Renaximent, polivalent artiste, cultissim, un geni. I la maquetacio ha sigut d'Isabel Cremades, arrolladora dona en unes qualitats enormes per a la seua professio. La veritat es que ha sigut un plaer haber treballat en equip en la confeccio del llibre, que te 33 pagines molt ilustrades i a tot color.

El llibre ha sigut patrocinat per l'Ajuntament de Valencia.

El proyecte, idea original de l'editor José Manuel Romeu, va ser presentat a l' Ajuntament, a l'alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, a qui li va agradar molt, el va apoyar decididament, i a María José Alcón Miquel, concejal de Cultura, qui -a mi m'agrada dir que va ser una orde, ella mes modesta diu que va ser una sugerencia- em va indicar com unica condicio que el llibre fora senzill de llegir, no una tesis doctoral, per a que ho puguera entendre tot el mon, que estaguera a la ma de tots. Ademes, l'Alcaldesa va voler editar-lo en motiu de la visita del Papa Benet XVI a Valencia. Axina consta en els credits del llibre. La presentacio estava prevista al dia següent del tragic accident del metro i no va poder ser pel dol oficial que suspengué tots els actes.

I ha eixit axina. Està redactada en estil periodistic. Es una concatenacio, una hilacio de noticies, de telegrames, cada llinia, cada paragraf es una dada, no hi frases, paraules o paragrafs per a omplir. Es mes, està tot molt resumit. Cada sigle de la seua historia requeriria un volumen com el que s'ha editat. Hi ha materia de sobra per a omplir cinc o sis volumens. Nomes per a reflectir i analisar tota l'important documentacio historica que hi ha en els Archius Historics de la Confraria i de la Diputacio sobre la Verge i l'Hospital ya farien falta els citats espais bibliografics.

El llibre porta tres prolecs: el de Rita Barberá, el de María José Alcón i el del Prior Rector de la Real Basilica, Juan Bautista Antón. Son tres texts preciosos.

Es un llibre en abundants dades historiques.

Moltissimes. Per eixemple, Valencia deixà d'anomenar-se Valencia del Cid en 1812 i passà a denominar-se Valencia de Nostra Senyora dels Desamparats. L'Hospital General Universitari cumplirà en 2012 el 500 aniversari. El Palleter va declarar la Guerra de l'Independencia contra els francesos enarbolant una estampa de la Verge dels Desamparats. Un arquebisbe de Valencia va decretar que l'Image de la Mare de Deu dels Desamparats tinguera capella i fora venerada en tots els temples de la Diocesis en gratitut per la proteccio que entengueren que Ella havia tingut en els valencians durant l'ocupacio francesa. L'immens respecte i cas que l'estament militar li ha tingut sempre. Antigament, en la vespra de la seua festa, tots els Regiments acantonats en Valencia formaven un dia en el Passeig de l'Alameda, assistien a una Missa de Campanya i despres desfilaven fins la Real Basilica on rendien honors i retreta, en virtut del seu titul de Generalissima de la Ciutat, Regne i Eixercits Nacionals. L'acta notarial de quan en la passada guerra civil va ser salvada l'Image per un alcalde republicà i portada a l'Ajuntament. La declaracio de la Verge com Alcaldesa Honoraria de Valencia. L'important pastoral mariana que va fer l'arquebisbe Oalechea en la Verge dels Desamparats. L'interesant treball de restauracio de la Real Basilica que està fent l'Universidad Politecnica,.etc...

La valoracio definitiva de l'obra.

Crec que es important que els valencians, especialment els catolics, o els amants i devots de la Verge, en la seua entranyable i sempre actualissim dolç titul dels Desamparats, tingam una historia d'Ella al alcanç de tots. Es una de les nostres principals senyes d'identitat religioses i patries. I d'Ella desconeixem moltes coses, com tambe desconeixem com l'admiraven i volien els nostres antepassats. A qualsevol santuari marià del mon que anem, sempre hi ha una historia de la Verge en l'advocacio que allí es venera, breu o llarga, pero existix. Els valencians no la teniem, per lo manco en la seua extensio i dignitat, puix a la Verge no li se pot dedicar una cosa nimia, ridicula o mal feta o mal presentada. Crec que va a ser de gran utilitat en tots els sentits. I que en moltes llars valencianes, en les seues biblioteques particulars i publiques va a estar present, como està present la seua Image.