Sant Vicent Ferrer ocupa un lloc privilegiat dins de l’historia del Regne de Valencia. Privilegiat per que a banda de ser archiconegut per tots els seus milacres, tambe ho es per la seua defensa per tot lo mon dels interessos de nostre milenari Regne de Valencia, sent nostre embaixador mes conegut i qualificat d’aquell temps. Son moment culminant i deciciu fon quan en 1412 va formar part del Compromis de Casp com a maxim representant de nostre Regne de Valencia en companyia de son germà Bonifaci Ferrer, com tambe de Giner Rabasa i Pere Bertran, alli es trobaven els atres membres de la Corona d’Arago que elegirien al nou rei despres de la mort de Marti l’Humà sense haver tingut descendencia. Els diversos representants i sempre en orde d’importancia dins de la Corona d’Arago eren; el Regne d’Arago, Regne de Valencia i Comtats de Barcelona, cadasqu alli present representat per ses banderes identitaries, sent la del Regne d’Arago quatre barres roges en fondo dorat, la del Regne de Valencia igual que la de Arago pero encapsalant-la en una corona desplegada sobre un fondo blau, separat tot per una franja roja –nostra Real Senyera- i per ultim la dels Comtats de Barcelona representats per sa bandera de Santa Eulalia o de Sant Jordi, una creu roja en fondo blanc. Catalunya no existia per aquella epoca com es coneguda hui en dia i manco la bandera per la que la coneixem ara, que te igual d’antiguitat per ad ells que nostra recent democracia.

En aquell moment es va decidir per mig del ya nombrat Compromis de Casp qui tenia que pujar al tro del Regne d’Espanya, i on la Corona d’Arago decidia qui seria el nou rei per a tots els espanyols. Hi havien dos candidats, u era Jaume - Comte d’Urgel, sent el primer candidat en tota l’historia dels Comtats de Barcelona, i l’atre era Fernando d’Antequera, descendent de la Corona de Castella. Sant Vicent Ferrer fon el que va decidir que el nou rei fora Fernando d’Antequera. El democraticament derrotat, l’aspirant català Jaume - Comte d’Urgel, mai acatà eixa derrota i es sublevà al nou rei, sent tancat de per vida i viajant per varies pressons, morint a la fi en Xativa. I es que Sant Vicent Ferrer com a bon visionari i valencià que fon, no volgué deixar en mans del candidat “catala” el futur d’Espanya, ya que este no portaria res de bo al Regne de Valencia, mes be tot lo contrari. Que es lo que ocurrix en l’actualitat decidint socialistas, populars i catalanistes lo nostre, lo valencià. Ara, que estem celebrant en molts racons de nostre Regne de Valencia la festivitat en recort de nostre tant preciat embaixador i sant, Sant Vicent Ferrer. Passa lo que Sant Vicent Ferrer vea vindre, que aquells que mai tindrien que aplegar al poder l’estan exercint.

L’any passat la gent que formem el Grup d’Accio Valencianista -GAV-, montarem “la paraeta” en la fira de Vall d’Uxo en tota l’ilusio de dur nostra cultura valenciana –mai catalana-, duent-la entre moltes atres coses per mig de llibres escrits en Idioma Valencià; en les normes del Puig, i no en català com nos tenen bombardejats a diari. Desgraciadament en este mon hi ha de tot i es que l’any passat forem atacats per una vintena d’extremistes catalanistes, destrossant-nos “la paraeta”. Com a premi, enguany la comissio de festes de Sant Vicent Ferrer no nos ha deixat montar per aquells incidents, sent mosatros els atacats i pagant justs per pecadors. En un intent frustrat de poder montar nos digueren que no podiem ficar cap tipo de simbologia politica, preguntant-los a que es referien en aço, -recordem que mosatros som una associacio cultural sense anim lucratiu- nos respongueren que el GAV es un grup politic, sent afirmacions falses i facilment demostrables per mig de nostres Estatuts, a l’alcanç de qualsevol soci. En quan a la simbologia nos prohibiren taxativament ficar Reals Senyeres en nostre Stand, i es que segons paraules del president de la mateixa comissio el declarat socialiste Bernardo Esbri ficar una Real Senyera rodejant nostre expositor “es politic”, pero ficar una “quatribarrada no es politic, es senzillament forrar-lo”. En el GAV com a dignes i orgullossos de ser valencians com ho som, no negarem a montar en estes condicions. Ficar una Real Senyera no es politic, es identitari, patriotic i festiu pero mai politic a no ser que estigues en contra i no t’interesse.

Sant Vicent Ferrer sempre va estar baix els plecs de nostra Real Senyera, cosa que Bernardo Esbri no està dispost ad acceptar. Com a Vallers i Valencians que som en el GAV, demanem la dimissio d’este personage anomenat Bernardo Esbri, ya que qui no creu en lo que representa no pot estar al seu carrec.