
Ara mes que mai
Massa a sovint el moviment valencianiste s’ha caracterisat pel seu component caïnita i autodestructiu. Pareix com si estiguerem empenyats en donar la rao a tots aquells que mos acusen de ser mosatros mateixa el nostre pijor enemic. Esta clar que podriem buscar, i trobar, infinitats de raonaments i arguments a favor i en contra de dita tesis. Des de l’espirit dels regnes de taifas fins a les constants traïcions internes. Pero sincerament no crec necessari pedre mes temps pegant-li voltes a aço, mes raonable me pareix buscar la manera de trencar este circul vicios en que, entre tots, hem convertit l’historia del valencianisme.
Precisament per intentar eixir-mos d’eixa tendencia negativa, des d’el Grup d’Accio Valencianista varem decidir, en contra de l’opinio de molts atres valencianistes, donar-li una ultima oportunitat a UV en les eleccions de 2003. Encara que mosatros mateixa ya haviem propiciat el naiximent del Nou Valencianisme i la creacio d’una Fundacio en el mateix nom quatre anys abans, decidirem que calia tornar a jugar-se-la en un partit que ya anava clarament a la deriva, abans que forçar la fundacio d’un nou proyecte que poguera dividir mes encara el panorama valencianiste.
Evidentment mos equivocarem. L’aposta per Jose Mª Chiquillo resultà nefasta tant per a UV com per al valencianisme politic. Els que creguerem que el seu passat en les joventuts del GAV li faria pensar en Valencia per damunt de tot, pronte mos donaren conte de que no ho coneixien be i de que despres d’entregar el partit al PP en les Eleccions Generals de 2004, desobedint el manament de l’Assamblea Nacional, res mes calia esperar. Ningú mos podria ya acusar de no haver-ho intentat. Havia arribat el moment de soterrar a la UV que mosatros mateixa haviem allumenat en els anys 80 i encomanar als patrons de la Fundacio Nou Valencianisme la creacio d’un nou proyecte: Coalicio Valenciana.
Vullc que quede molt clar que varen ser mosatros, els homens i dones del Grup d’Accio Valencianista, els que decidiren donar una ultima oportunitat a UV, desencantar-mos definitivament d’ells i crear CV. Que ningú vinga ara buscant excuses i justificacions, eixe no ha segut mai l’estil del GAV. Portem 31 anys fent lo que n’ha que fer sense buscar mai atre reconeiximent que el de treballar en la defensa de l’Identitat Valenciana i ara tampoc anem a canviar. Tota la reputació que el GAV s’ha guanyat dins i fora del moviment valencianista, no pot estar exposta a una serie de roïns resultats electorals. A soles des de la mes absoluta coherència conseguirem continuar 31 anys mes al front del liderage estic i moral del valencianisme.
Eixa coherència es la que mos fa fer de nou public recolzament al proyecte de CV ( de la mateixa manera que abans ho feren de URV,de UCD, de AP-UV, de UV o de RV). Atres pot ser se plantejaren, davant l’actual crisis que patix el valencianisme politic, trencar palletes i mirar per a atre costat. Atres si, pero el GAV mai ha triat el cami mes facil, sempre hem triat el de la coherencia valencianista i el d’estar al costat dels nostres, sobre tot en els moments dificils.
Per supost que qualsevol dels nostres socis i simpatisants son lliures de recolzar l’opcio que ells consideren que millor defen els interessos del Regne de Valencia, pero de la mateixa manera que des de la Junta Directiva mosatros els respectem, exigim el mateix respecte. Mentres CV continue fidel en la defensa dels interessos valencians, mentres continue sent la primera en denunciar tots i cadascu dels actes catalanistes que patim quasi a diari, portant davant els tribunals a tot aquell (particular o institucio) que ataque a la Llengua Valenciana i continue en el seu discurs 100% valencianista / anticatalanista. El Grup d’Accio Valencianista, independentment dels resultats electorals, continuara recolzant-la i colaborant en ella i en el seu President (que abans ho va ser nostre) en la defensa del nostre futur com a poble.... Ara mes que mai
Manolo Latorre
v>