Mes de 200 persones es reuniren el passat divendres 29 de maig en el fastuos Hotel Astoria de Valencia per a presenciar lŽentrega del Premi Llealtat 2009, maxim guardo que lŽhistorica entitat valencianista mare GAV concedix cada any. LŽalt nivell dels premiats ha convertit ad estos premis en Senyera de valencianisme i en una de les mes preciades distincions que el poble pot otorgar.
Enguany, el guardonat ha segut En Joan Vanrell i Nadal, president de lŽAcademia de Sa LLengo Balear, reputat home de grans sabers, amant i defensor de la nostra terra i la nostra llengua, en valentia. LŽexpectacio era maxima, puix es de tots conegut el don especial que En Joan Vanrell te per a lŽoratoria, i per ad una ocasio com esta el public esperava en moltes ganes el moment del seu discurs.
Despres dŽun magnific sopar, va prendre la paraula En Nelo Font, secretari del GAV per fer les presentacions, home en gran experiencia en estes qüestions, va donar pas magistralment als oradors. En primer lloc, en Miguel Garau, membre de Sa Llengo Balear, home compromes en la defensa de la llengua mallorquina, qui va intervindre per al gust de tots els assistents, fent un discurs fluït, modern i directe, el moment cim de la seua intervencio va tindre lloc quan va recitar una poesia composta per ad esta ocasio. Les emocions començaven a aflorar entre els presents, i el public va recompensar el nostre amic en un sonor aplaudiment. A continuacio, va prendre la paraula En Joan Garcia i Sentandreu, president de Coalicio Valenciana i membre historic del GAV. El discurs de Juan va destacar per la seua elegancia i sonoritat, claus característiques de la seua oratoria. En Juan Garcia i Sentandreu, conegut per tots i posseïdor del guardo de lŽany 2002, va lloar la llabor del premiat, en un magistral joc dŽenllaç de lŽahir i del hui, en un discurs que va agradar molt als presents. Arribat este punt, lŽauditori entregat bollia ple dŽemocions contenies. Sense dubte, u dels moments mes esperats de la nit va ser el discurs que enguany han donat les Joventuts del GAV, en la veu dŽu dels seus representants. La vinculacio i admiracio mutua entre En Joan Vanrell i les nostres magnifiques, i com ell diu, incorruptibles joventuts, va quedar de manifest a lo llarc de tota la nit, i especialment durant el discurs, En Joan ya no podia contindre lŽemocio com tampoc els socis i simpatisants de la nostra entitat, en vore tanta joventut ilusionada i entregada al valencianisme. El discurs, dŽun intens preciosisme liric, fort i rebel, va emocionar al public, que esclata en un sonor aplaudiment, entre cantics. En Joan Vanrell emocionadisim, fruïa de la nit i del enorme privilegi de saber-se guanyador del nostre respecte. A continuacio, arribà el moment dŽescoltar al president del GAV, En Manolo Latorre. Manolo, rebut per la seua gent entre aplaudiments i vitors, va deleitar-nos en un discurs fort i clar, prenent part en les qüestions mes polemiques del valencianisme actual, en determinacio i força, va fer un repas per les nostres accions mes destacades dŽenguany, enllaçant aço en la figura del premiat, com eixemple i testimoni de valor i lluita. Manolo Latorre va estar magistral i deixà clar el perque del seu liderat indiscutible. Tots els assistents aplaudiren i ovacionarem el discurs, i en este moment dŽemocions desnugaes ,va arribar la tanda del premiat dŽenguany, En Joan Vanrell i Nadal. Joan, molt emocionat, mos parlà des del fons del seu cor, un discurs dŽagraïment, de confessions, va transmetre-mos el seu profund i fort amor per la nostra terra, els seus arrails en la nostra historia, el seu vincul vitalici en Valencia, mos va transmetre la seua emocio, la seua alegria, el sentiment privilegiat dŽestar en mosatros i lŽintensa emocio de sentir-se i saber-se u dels nostres. LŽimposicio de la medalla dŽor de lŽentitat, i lŽentrega del quadre honorific com premiat, entre les ovacions i cantics dels presents configuren un moment que perviurà en la nostra anima valencianista per sempre. En este moment, la sala es queda chicoteta per a lŽovacio sonora i rotunda del public, en un no se pot mes dŽemocions i sentiments. Destacar, per la seua magistral interpretacio lŽactuacio de Pepita la de Russafa, acompanyada per el gran mestre tabaleter Leto, que va fer les delicies del public. Esta mostra de musica tradicional valenciana, testimoni de nostra cultura i la nostra esencia com a poble valencià, va ser el colofo perfecte per ad una nit magica, de valencianía i germanor.
Tan sols dir: VIXCA VALENCIA!!! VIXCA EL GAV!!
