Enguany es complixen els 25 anys de la fundacio del Grup d'Accio Valencianista, o lo que es lo mateix, del naiximent de la lluita valencianista tal i com hui la coneixem.

    Per supost que el valencianisme ya existia des de feya molts anys abans, inclus es pot parlar de sentiment valencianiste en personages molt rellevants del segle XIX. Pero el moviment valencianiste com a autoafirmacio de la Personalitat Valenciana front a l'atac imperialiste del catalanisme naix a principi dels anys 70.
Els homens i dones del GAV no nos plantegem l'efemerides en l'alegria que caldria degut a les greus circumstancies que en l'actualitat envolten a la realitat valenciana en general i molt especialment al nostre Idioma Valencià. Quan un poble està en peu de lluita potser no siga el moment per a celebracions i si per a renovar i enfortir juraments de fidelitat a la Patria Valenciana.

   Podriem caure en la tentacio de comparar la brutal agressio que per a la personalitat valenciana significà que Josep Lluïs Albiñana ficara en lo mes alt del Palau de la Generalitat la bandera quatribarrada i el perill real que la AVLL representa per al devindre de la Llengua Valenciana. La veritat es que la AVLL es un problema molt mes complex ya que es tracta de catalanisar d'una vegada i per totes l'Idioma Valencià i fer-ho de manera que parega un consens entre les parts implicades. Esta "3ª via" feta a la mida de Zaplana juga en eufemismes massa vells com per a enganyar a ningu: "la llengua dels valencians", "la nostra llengua", "les normes del 32"... Tot menys dir clarament que la fi de la AVLL no es un atra que la d'acabar de despersonalisar l'Idioma Valencià per a, en el seu moment, entregar-li el relleu a l’IEC (ya el tenim implantat en Castello com a primer pas) per a que puguen completar el seu quimeric somi de "l'unitat de la llengua".
Mentres a la AVLL li interesse continuar en eixa pell de llop sense definir-se clarament, mantindra als academics colaboracionistes (ex-valencianistes). Ells son, i pareix mentira no s'hagen donat conte, els qui llegitimen una academia catalanista revestint-la d'eixe fals consens que PP i PSOE nos veneren quan la varen constituir.

   Per aixo la prioritat del valencianisme hui per hui ha de ser la de denunciar als que entraren per la ¡¿quota valencianista?! del PP i exigir-los que publicament reconeguen que ya no es representen mes que ad ells mateixos, o be que dimitixquen immediatament renunciant als sous millonaris a canvi de recuperar una part de la dignitat deixada pel cami. Eixes hipotetiques dimissions deixarien a la AVLL com a lo que en realitat es: un ent mes dins del conglomerat catalaniste, com puga ser-ho l’Institut Interuniversitari o l’ IEC, que mai conseguirà cap arrelament dins de la societat valenciana.
Potser no siga el moment per a aniversaris, pero si ha de ser-ho de recordar i si cal de passar factures. Cal vore qui es qui en el front valencianiste contra la A.V.LL. per a que no nos tornen a enganyar mai mes.