Ausias March i Ripoll naixque a finals de 1397 en Gandia. Els seus pares, Pere March i Leonor Ripoll (filla del senyor de Massalaves) casats en juny de 1395, ostentaven el carrec de Procurador General de les posesions del Duc de Gandia.

      Es conegut que la seua infantea la passà en la Ciutat Ducal, a on adeprengue Llati i Retorica, fins que en 1413, als 16 anys d’edat, heretà els senyorius de Beniarjo i Pardines. Participà en la conquista de Corcega i Cerdenya, destacant per la seua habilitat en l’us de les armes i valentia en el camp de batalla, per lo que es armat caballer en 1418 per Alfons el Magnanim i en 1424 nomenat “falconer major” (El “falco” o “falconet” era una especie d’artilleria de campanya de gran poder destructiu contra les files enemigues. Li es concedit la jurisdiccio criminal i civil sobre Beniarjo, Padrines i Bernisa, concedint-li el “mero” i “mixt” imperi i atres privilegis.

         La seua residencia varià de Valencia a Gandia i Beniarjo, a on en 1435 assistix a les Corts formant part del braç militar com a senyor de Beniarjo. El 3 de març de 1459 mor. Les seues despulles reposen el la nostra Catedral en la Ciutat de Valencia.

         Es inqüestionable que va ser el poeta valencià mes famos de tota la baixa Edat Mija, i en el passar del temps s’ha postulat com el millor poeta valencià de tots els temps. El seu nom figura en la primera llinea en l’historia de la poesia dels pobles neollatins. Considerat “Petrarca valencià” i “Princip del poetes”.

       Va escriure infinitat de poesies, pero la seua obra senyera va ser “Cantics d’amor, morals, spirituals e de mort”. En 1539 va ser traduit al castella, i en 1555 es torna a fer una atra edicio castellana en Valladolit. L’edicio en mes prestigi en Llengua Valenciana va ser la de 1579 de Jorge Montemayor. Els manuscrits del nostre poeta estan en poder de la “Biblioteca Nacional”