Bonifaci Ferrer i Miquel, fill de Guillem Ferrer i Constança Miquel, va naixer en Valencia en el carrer del Mar, en l’any 1355, encara que algun historiador afirma que naixque abans de 1350.

      Va ser batejat en la Pila de la Parroquia de Sant Esteve, en la mateixa Pila que ho fon son germa, el glorios Sant Vicent Ferrer. Documentalment apareixen cinc germans de Bonifaci: Pere, Vicent, Constança, Francesca i Agnes.

Sent encara molt jove, obtingue el grau de Bachiller en l’Universitat de Lleida. Per la seua obra «De schismate Pisano» sabem que va cursar els seus estudis de Dret en Perusa (Italia) i que fon discipul molt aventajat, del famos Pere Baldo degli Ubaldi. Estos estudis cal situar-los tal volta un poc abans de 1370 i no mai despres de 1375. Est any regressà a Valencia per a eixercir la carrera d’advocat.

     Va conseguir el Doctorat en Sagrada Teologia. En 1376 el bisbe de Valencia el nomenà Professor de Dret. En 1381 apareix com a Regent de l’Assesoria de la Curia de Govern del Regne de Valencia. En 1385 fon nomenat assesor del Justicia Criminal de Valencia, i en l’any 1388 Jurat de ciutadans, i poc despres en 1389, advocat de la Ciutat.

     En 1382 contrau matrimoni en Jaumeta Despont, de la qual tingue quatre fills i set filles. Durant la pesta de Valencia en 1394, pergue a la seua dona i a nou dels seus onze fills.

    Bonifaci Ferrer, a conseqüencia de les desgracies que li van passar i, a bon segur, aconsellat per son germa Vicent, decidi abraçar la vida monastica i ingressà en la Cartoixa de Porta-Coeli el 21 de març, de 1396, a on va prendre l’habit.

     En 1398 va ser elegit Mestre de Novicis, i en 1400 Prior del Monasteri. Posteriorment el 23 de juny de 1402, es elegit per al mes alt carrec de la Cartoixa, XVII General de l’Orde.

   Tingue gran influencia en les decisions que es prenien en aquell moment en Europa en materies religioses, degut a la seua gran amistat en el Papa Benet XIII, juridiques i politiques. Estes activitats les va compaginar en la seua vida monastica.

   Participà junt al seu germa Sant Vicent, en el concili de Casp, a on se decidia el successor del rei Marti I l’Huma.

   L’any 1415 ix de la seua Cartoixa per ultima volta a fi d’assistir en Perpinya a una gran reunio, per tal d’ultimar lo referent al Cisma d’Occident.

   Havent complit la seua missio diplomatica, se’n tornà a la Cartoixa de la Vall de Crist, a on va morir l’any següent, el 29 d’abril de 1417.

   Entre el seu treball lliterari predominen les obres en llati, referits a temes cartoixans, sobre el Cisma i juridiques. En Idioma Valencià apareix l’obra GOJOS DEL ROSER, i multitut de sermons. Pero indubtablement l’obra mes destacada es la traduccio a la Llengua Valenciana de la BIBLIA, BREVIARI, MARTIROLOGI I EPISTOLES DEL CICLE LITURGIC ANUAL.