Quan fem referencia a un Sigle d’Or, estem engrandint un periodo de temps en el qual una nacio alcança el seu major nivell d’esplendor i riquea, en tots els aspectes, tant en cultura, arquitectura, economia, etc. La seua importancia es fonamental en l’historia d’un poble, puix marca un abans i un despres en el desenroll d’eixa nacio, especialment en lo cultural.

     En el cas del Sigle d’Or valencià, l’importancia es maxima puix va significar en aquell moment (essencialment entre el sigle XV i XVI), la vanguarda europea i mundial, i en concret a nivell lliterari, va significar el primer Sigle d’Or, contemporaneu en l’italia (en Dante i Petrarca com a mes destacats), entre totes les llengües europees. Hem de recordar que llengües europees de gran prestigi com l’angles en Shakespeare, el frances en Molière, o el mateix castella en Cervantes, Calderón i Quevedo entre atres, desenrollaren el seu Sigle d’Or molt despres que el valencià.

   Evidentment una llengua de prestigi que se precie, te que contar en un Sigle d’Or, puix es l’indicatiu de que eixa llengua ha tengut una gran produccio lliteraria, i per tant aixina sera reconeguda a tots els nivells lliteraris i culturals mundials. Per aixo l’importancia argumental a l’hora de defendre la categoria d’Idioma propi al valencià, en la que se basa fonamentalment tot el moviment valencianiste.

     Es per tot aço, per lo que el pancatalanisme ha manipulat els llibres de text, enciclopedies, universitats de tot lo mon, per a poder donar un fals prestigi al catala, aprofitant-se de la riquea lliteraria de l’Idioma Valencià. Està clar que si el catala vol competir en categoria lliteraria, front a les demes llengües europees i mundials, necessita sense dubte contar en un Sigle d’Or, el qual no en te, ni inclus dispon d’un sol lliterat classic.

   Per tant l’unica solucio, segons els seus criteris, es la d’arrebatar per mig de falacies, els nostres Ausias March, Roïç de Corella, Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell; Jaume Roig, etc, i dir que eren catalans i escrivien en catala, sense demostrar-ho.

  Davant d’est intent de genocidi cultural, en el mon valencianiste hem presentat durant molts anys, i continuem fent-ho, totes les argumentacions, basant-nos precisament en els prolecs i colofons de les obres lliteraries dels nostres classics, a on podem llegir, cóm els mateixos lliterats feen referencia a la llengua en la que havien escrit la seua obra. Tots ells nomenaven una a soles: la LLENGUA VALENCIANA.