Des del Grup d’Accio Valencianista volem agraïr la presencia -per mig d’estes llinies- a tots aquells que el passat dijous huit de març vingueren a disfrutar de la Jornada Cultural Valenciana que varem realisar la gent que formem el GAV.

Aquell dia varem comprovar -una volta mes- que a la gent si li oferixes lo nostre, lo valencià, i si damunt ho fas en Idioma Valencià ho agraïx expresant-ho en una forta ovacio completada en un llarc aplaudiment.

Pero tot no podia ser perfecte, la “senyora” Pilar Grifol (a continuacio P. G.) del PSPV-Meliana, encarregada de la Regidoria de Benestar Social de la mateixa localitat, intentà empastrar la velada, aixo si, sense cap exit per la seua part. I es que P. G. quan l’escritor i autor del llibre editat pel GAV “ Ben Saporta (El resucitat de Valencia) “ Ismael Gómez R. Broch donava l’agraïment tant a nostre president del GAV Manuel Latorre com a Mª Dolors Garcia Broch candidata a la Generalitat Valenciana per Coalicio Valenciana per l’ajuda prestada per a que son llibre vera la llum. S’alçà d’un bot (P. G.) i va fer que Chelo –la presidenta de la Llar dels Jubilats- ixquera en ella fora d’alli. Despres, una volta concluit l’acte cultural nos enterarem de lo que havia passat. En el GAV hem tret la conclusio –ya que no te atre sentit- que P. G. no soportà que alli es fera un acte Cultural Valencianiste, on vora un centenar d’espectadors ixqueren mes que satisfets.

P. G., la proxima vegada que tinga algun problema en mosatros -en el GAV- , done la cara, i no torne a fer plorar a Chelo com va fer, tenint que ser mosatros els que anarem a parlar en voste. P. G. nos digué -tota alterada- que alli haviem fet un “mitin politic” per dos raons:

El que se nomenara a Mª Dolors G. Broch com a candidata per Coalicio Valenciana a la Generalitat Valenciana per part de l’escritor Ismael Gómez R. Broch, i no per part del GAV fon com ya hem dit per agraïment i es que quan se nomena ad una persona se te que completar dient qui es i lo que fa, per a la comprensio de qui escolta, per si no ho sap P. G. En quant al punt 2 en que es basà P. G. dient que alli ferem politica, es, que parlarem i defensarem –cosa que no fa el PSPV, mes be tot lo contrari- que l’Idioma Valencià no te res que vore en el català. I aço no es politica, es patriotisme, els tornem a repetir tant a voste com a tots els demes partits governants de la localitat, sense cap excepcio, i es que tant el PSPV com el PP son els que han convertit per mig de la creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua (catalana) Avll. C. lo que no havia segut mai politic, nostre Idioma Valencià. El poble, el poble pla, el poble valencià, tots els valencians en general, sabem i sentim que l’Idioma Valencià es nostre, diferent I diferenciat del català. Pero vostes, els politics governants fa molt de temps que ni nos escolten, ni volen fer-ho. I lo que pensa i defen el poble Valencià. P. G. sap que la gent del GAV tenim rao i per tant estem en poder de la veritat, li pese lo que li pese a voste, P. G., com tambe a tots els demes que un dia decidiren vendre tant nostre Idioma Valencià com nostra Identitat Valenciana als d’allà dalt de Vinaros.

Finalisem preguntant-li que; ¿quines conseqüencies portarà l’acte Cultural Valencianiste que organisarem alli? Que vosté P. G. nos digué amenaçant-nos. ¿Nos negarà la participacio atra volta en la Fira de Meliana –FIMEL-?. ¿Nos censurarà -com ya feren- els proxims bandos que paguem, retallant a l’Idioma Valencià la categoria d’idioma i deixant orfe “valencià” per a poder dir vostes que es un senzill dialecte del català?. ¿Nos catalogarà com associacio illegal per no comulgar en el catalanisme, en vostes?. ¿Nos enviarà atra volta a la Policia Municipal per a identificar-nos com si forem delinqüents com va ocorrer en FIMEL?. ¿Nos tancarà despres en el calabos per dur Reals Senyeres i dir que vivim en el Regne de Valencia?. ¿Quines conseqüencies patirem, explique-nos-ho per favor?. I es que –estos del PSPV/PSOE- tant de parlar del franquisme i a la fi s’han convertit en ell.

Ni mos callaran, ni mos faran catalans, tinga-ho ben present Pilar Grifol, i un consell, el somriure que va mostrar durant la seua presencia davant de mosatros el te que practicar mes, ya que no era gens creible.

“Pots enganyar a tot lo mon algun temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Pero no pots enganyar a tot lo mon tot el temps” . Abraham Lincoln (1808-1865)