GAV - Grup d'Accio Valencianista

Ultima actualisacio: 04/10/2006

¿Saps que hi ha moltes coses que pensem que son correctes i no ho son?. Historietes i anecdotes que nos han contat interessadament als valencians els veïns del nort i familiars per a confundir-nos i enganyar-nos. Des d' aci anem a tratar de posar un poc de llum, pero recorda:

La defensa de la Llengua Valenciana i de la nostra historia es cosa de tots (valenciano i castellano parlants).

Defen-la. Informa't.

1 2 3 4 Següent>>

¿Saps des de quan La Real Senyera Coronada es el simbol de tots els valencians? Es dificil establir el moment exacte en el qual es produix este fet. Durant els sigles XI, XII l'heraldica naix en Europa com una costum per a identificar als combatents en les batalles. Eren emblemes personals, propis de cada cavaller que els fills no heretaven. A finals del sXII camvia la costum i les armes i emblemes son heretats pels fills convertint-se en emblemes familiars.
Les banderes (estandarts en les armes pintades) podien ser: del Rei, de les poblacions del Rei, de ciutats-estat i dels senyors feudals. Tenien un caracter militar i de poder efectiu, i no representaven nacionalitats.
A partir de la 2on mitat del sXIII comencen a apareixer escuts de comunitats: de ciutats, de gremis, de confraries. L'escut es un simbol d'autoritat, de poder efectiu, politic o respalat per una autoritat politica. En el sXIV apareixen escuts per a comunitats mes grans: per als Regnes i Estats, pero no tenien un significat politic era més simbolic.
En el nostre cas, en l'any 1162 les barres ya son considerades com a emblema familiar dels Reis d'Arago. Quan Jaume I conquista Valencia, a diferencia de lo que ocorria en Arago i Catalunya, intenta crear un estat on la força guerrera i politica la tinguera la burguesia ciutadana, i on la simbologia maxima militar no li corresponguera a ell sino a la Ciutat, Cap i Casal del Regne, es dir, era de la ciutadania. Per aixo, establix en els Furs que en cas de necessitat, la bandera o senyera de la Ciutat de Valencia devia ser seguida per tots els habitants del Regne. Eixa bandera es desconeix, possiblement siga una ciutat en torres damunt d'aigua representat en camp blau o roig.

'enaxi que sien tenguts tots los cavallers de seguir la senyera de la ciutat o del terme o de qualsevol loch que sien' (Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reis d'Arago als regnicols del Regne de Valencia)

Aixo vol dir que en el s.XIII el Regne de Valencia no tenia bandera com a tal, tenia la del Rei i la del Cap i Casal. Podien existir atres banderes en el Regne pero segons els Furs de Jaume I la primacia li corresponia a la bandera o senyera de la Ciutat de Valencia. Aço quedaria ratificat en 1356 per Pere II convertint la bandera de la Ciutat de Valencia en la bandera de tot el regne.
A poc a poc, el Regne de Valencia anava consolidant una personalitat propia, diferenciada de catalans i aragonesos. Una mostra d'aço es la celebracio en 1338 del primer centenari de la Conquista. Esta consciencia nacional, este sentiment religios i patriotic quedaba reflectit en la presencia de la senyera en les provessons dels Centenaris, de Sant Jordi i del Corpus.
En 1360 Pere II va fixar els pals de la bandera en 4, mentres que Valencia va mantindre les 2 barres roges.
En 1377 els Jurats de la ciutat manifesten que van a cambiar els sagells de l'escut de la ciutat i van a adoptar la senyal del Rei pero coronat perque la ciutat es cap de Regne i perque es un privilegi del Rei Pere II

Aço enadit que en lo senyal ... e la segona Car lo molt alt senyor Rei ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella ... enadi la dita corona al dit senyal

A finals del s.XV la concepcio de les banderes camvia i la Real Senyera es convertix en un simbol molt important representatiu d'un estat com mostra una 'Carta als capitans' del 3 d'agost de 1464.

'Compres havem no sens enuig que los ballesters de la Ploma haurien recusat la bandera pretenent que ells puix la ost, e poble de la Ciutat no es exit no va ab la dita Sennyera ...' ' e lla on va la senyera es tot lo exercit de la dita Ciutat e representa tot lo poble de la dita Ciutat'

Per a acabar comentar que a diferencia de lo que opinen alguns autors (catalanistes) com Joan Fuster que defenen que la senyera que li correspon al Regne de Valencia es la quatribarrada al dir que 'la bandera del rei es dels Regnes, i les banderes de les ciutats, a soles de les ciutats' cal aclarir quin es el concepte de Ciutat en aquella epoca, puix, el concepte de ciutat en l'edat mija i en el renaiximent era molt diferent de lo que hui entenem com a tal. Comprenia la mateixa ciutat i tota la seua area d'influencia, de domini. P.e. Venecia (la Republica de Venecia) o Genova. Si anem mes cap arrere trobem Roma. Roma no era simplement una ciutat, era un imperi i tots els romans eren ciutadans(habitants de la ciutat) de Roma. Un valencià en el s.XIV era tant un habitant de la ciutat de Valencia com un habitant del Regne de Valencia, per tant, la bandera de la ciutat de Valencia era tambe la del Regne. En quant als reis, hem de dir que en l'epoca migeval , l'emblema de les barres reals no estava generalisat a tots els pobles, viles i ciutats de la Corona d'Arago. Nomes apareixia en l'escut, bandera o sagell d'aquelles viles o ciutats a les quals s'haguera concedit, de fet, els quatre pals rojos a seques corresponien al Rei i cada membre de la familia real tenia un blaso diferent. Hui en dia el rei Joan Carles d'Espanya te la seua propia bandera que no es la d'Espanya. Lo mateix ocorre en la bandera de Isabel II d'Anglaterra i atres cases reals. Tambe es cert que en algunes ocasions, com el cas de França, els emblemes personals dels reis derivaren en escuts dels seus regnes. (Si vols saber mes consulta 'La Real Senyera' d' Antoni Atienza)

Netegem el llenguage de castellanismes Mai direm: grifo, cavalgata, alquilar, alquiler, llaga, ceremonia. Cal dir : aixeta, cavalcata, llogar, lloguer, nafra, cerimonia

¿Saps quina era l'extensio del Regne d'Arago i dels comtats catalans quan es va conquistar Valencia?. Es molt important saber-ho perque determina els pobladors aragonesos i catalans que varen ocupar les nostres terres. El Regne d'Arago estava format per les provincies actuals de Huesca, Zaragoza, Teruel, Lleida i una ampla franja al sur de la provincia de Tarragona, mentres que els comtats catalans o Marca Hispanica ocupaven la part restant de l'actual Catalunya. Aço implica que els habitants de Lleida i Tortosa, etc, que vingueren a repoblar Valencia deuen ser considerats aragonesos i mai catalans, axina i tot, un 5% de la poblacio total encara que siguen tots catalans(que no ho son) mai pugueren cambiar la llengua d'eixa ciutat ni del Regne i sino sols hi ha que vore el percentage d'anglesos que habiten en algunes ciutats de la Comunitat Valenciana. ¿Saben tots els natius parlar angles? Trobe que no. I ¿saben tots els valencians parlar valencià?. Desgraciadament NO.

Orige de la franja blava en la Real Senyera Coronada Com es sabut, la nostra benvolguda franja blava de la Nostra Senyera es molt qüestionada pels catalanistes, seguint evidentment la falta de rigor cientific que els caracterisa. Puix be, he aci una chicoteta mostra de que eixa, la nostra franja blava, no es invencio del franquisme, ni de nostra imaginacio. Comensarem comentant la bandera de Burriana. La fidelitat de Burriana en la Guerra de la Unio va ser recompensada per el rey Pere II segons apareix en un document de l'any 1348 i del qual mostrem un fragment de la traduccio que va realisar Marti de Viciana en la tercera part de Cronica de Valencia. (Text extret del llibre d'Antonio Atienza 'La Real Senyera')

Con esta presente carta hos concedemos y queremos y ordenamos, que la vandera acostumbrada de dicha villa se acresciente por la parte de arriba, la qual añadidura este teñida de color Azul, del qual los antiguos reyes de Aragón nuestros antecessores ilustres solían sus vanderas vencedoras llevar. Y mas que en la dicha añadidura del sobre dicho color; se sobrepongan, o entrexeran, o se pinten en linea recta se pongan o impriman tres coronas reales de oro, para que como señal de fidelidad (la qual como oro provado por el fuego en servicio de la dicha corona por obras notorias haveys demostrado) manifiestamente sea a todos conocido. ... dada en Valencia a 12 de Marzo, año de 1348

A continuacio mostrarem uns extractes del document de confeccio de la Real Senyera de 1503 tambe extret del llibre d'Antoni Atienza 'La Real Senyera', en lo que es demostra que la franja blava no ve del franquisme.

... Ço es per v liures vii onzes de seda grana per obs de teixir lo terçanell que es entrat en la dita bandera ...

... Item per una liura x onzes de seda groga y blava per al dit terçanell (pag 180)

... Item per lo que ha desmenuyt la seda en lo debanar ço es una onza de grana y una onza de groch y blau als dits preus ...

... item per dos quarts de seda blava ii sous iii. Item per dos alnes de tela gostança blava per obs de forrar la bayna de la dita bandera ....

... Item que ha donat an ausias manresa batifulla de fil dor per xiii onces ii argenços y mig de fil dor que han entrat en la dita franja

Stop paraules catalanes Atrevix-te digues-no a l'inmersio catalanera. Direm: matador, porritos, llunt/llunta, trayecte, llogic, mitat, chinencs, folga en lloc de escorxador, titelles, lluny/llunyà, trajecte, logic, meitat, xinesos, vaga.

Evitem tambe els castellanismes Direm Juge/juja, lluita, bajoqueta, pluja, ensisam, tauler i no juez/jueza, lucha, judía verde, lluvia, lechuga, tablero.

Orige de la Corona en l' escut i en la bandera. En un dels documents inclosos en el 'Manual de Consells' es parla dels sagells antics que utilisaba la ciutat (de Valencia) i que es desigen canviar-los per uns nous.

E es cert quel senyal per los molt alts senyors Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propi senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. E axi apparia en dues coses la primera en les banderes e penons e altres armes antigues de la dita Ciutat e la segona en los sagells antichs del consell de la dita Ciutat.

A continuacio explica que 5 sagells seran canviats i com.

Aço enadit que en lo senyal Reyal de cascun dels dits cinch sagells al cap subira sia feta corona per dues raons la primera car la dita Ciutat es cap de Regne Majorment e la segona Car lo molt alt senyor Rei ara Regnant per son propi motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per lo Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal ...

Este document esta datat en 1377 pero es supon que la Corona es va otorgar en l'any 1366 despres del segon sege que va patir la ciutat pel Rei de Castella. (Texts estrets del llibre d' Antoni Atienza 'La Real Senyera')
En el següent fragment s'arreplega el momento en el que Pere II dibuixa la Corona (Breu Historia de Valencia de Juan Garcia Sentandreu)

en les seues Reyals letres que ell signa en sa ma, ço es en lo seu titol on se diu Rey darago de Valentia en la L que es mijana letra daquets nom Valentia pinta de sa ma una corona

¿Saps qui va ser Prospero de Bofarrull i Mascaró? Va naixer en Reus en l'any 1777 i va morir en Barcelona en 1859. Es va fer carrec de l'Archiu d'Arago, situacio que va aprofitar per a realisar i publicar numerosos treballs d'investigacio, alguns molt desencertats. U d'ells va ser el Llibre del Repartiment de Valencia. Va manipular l'edicio introduint dades erroneus com la data d'entrada en Valencia per Jaume I o la proporcio de repobladors assentats en la ciutat. Segons Domingo Gimeno Peña l'entrada de Jaume I en Valencia es va produir el 28 de setembre, segons es despren de les croniques cristianes, musulmanes i de l' informacio arreplegada per la Cancilleria Real. El 9 d'octubre entraren els escrives del Repartiment i no el Rei com va afirmar Bofarrull. En quant als repobladors, va eliminar de la seua edicio els noms que estaven tachats donant, per tant, un reconte enganyos dels repobladors. Com demostrà Cabanes-Ferrer en l'edicio de 1978 del Llibre del Repartiment, el Repartiment era un protocol notarial a on s'anotaven els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquista de Valencia. Quan la donacio es fea efectiva, s'estenia el titul de propietat i es tachava el nom com a prova de que la donacio s'havia realisat. Al final, l'increment de poblacio nomes va suposar un 5% i d' eixe 5% nomes una part eren catalans.

Continuem en una serie de paraules que hem de llevar del nostre vocabulari per ser catalanes. Comencem per una que els catalanistes ni la coneixen ni la tenen: enteniment/jui, llanda, taula, creïlla, busca, vesprada, teua, meua, hui, huit. Mai direm judici, llauna, mesa, patata, recerca, tarda, teva, meva, avui, vuit.

Mes sobre la fabricacio de paper en Xativa L'escritura, es despres de l'expressio oral, el mecanisme de comunicacio mes important entre els homens. Va evolucionar des dels jeroglifics fins a l'alfabet (conjunt de signes grafics), evolucionant al mateix temps el soport on es plasmava, aixina, el pergami i el papir varen donar pas al paper.
El paper va naixer en China per l'any 105 d.c. de mans de Ts'ai Lun. En l'any 751, el governador militar del Califat de Bagdad capturà en Sakarmanda, dos chinencs que conexien el secret de la fabricacio de paper, estos a canvi de la seua llibertat revelaren el seu secret. Els araps estengueren la fabricacio de paper per l'antiga ruta de la seda fins arribar a Espanya. Ya en l'any 1150, Xativa disposava de fabrica de paper de coto, convertint-se aixina, en la primera fabrica de paper documentada d 'Europa. L'arap El Edrisi (1100-1172) en 1154 diu:

... es fabrica paper com no es troba atre en el mon. S'expedix a Orient i Occident.

La fabricacio de paper s'esten a Europa pel mediterraneu durant la segona mitat del s.XIII arribant en primer lloc a Fabriano (1276-Italia) i posteriorment a la zona de Montpelier (Francia). En el Regne de Valencia, Jaume I va favorir l'us de paper xativenc a l'utilisar-lo en els archius Reals, una mostra d'aço la tenim en el Llibre del Repartiment (1237-1252), ademés, va prohibir la seua fabricacio fora de l'Arraval, lo que va supondre la supremacia d'este paper durant molt anys.
Una volta mes, els valencians varem ser pioners en Europa.

1 2 3 4 Següent>>