GAV - Grup d'Accio Valencianista

¿Saps que hi ha moltes coses que pensem que son correctes i no ho son?. Historietes i anecdotes que nos han contat interessadament als valencians els veïns del nort i familiars per a confundir-nos i enganyar-nos. Des d' aci anem a tratar de posar un poc de llum, pero recorda:

La defensa de la Llengua Valenciana i de la nostra historia es cosa de tots (valenciano i castellano parlants).

Defen-la. Informa't.

<<Anterior 1 2 3 4

¿Sabies que el català no ha tingut sigle d’or de les lletres?. El català a diferencia de les llengües romaniques no dispon de Sigle d'Or, es per aixo que necessita incluir a la Llengua Valenciana i a la Llengua Balear dins la llengua catalana per a dotarla de lo que mes anhela, un sigle d'or que MAI tindrà. Recordem que el sigle d'or de la Llengua Balear es en el s.XIII, el sigle d'or valencià es del s.XIV-XV, el castellà es del s.XVI, el angles es del s.XVII i el frances es del s.XVIII.

¿Saps que els defensors del catalanisme ho cobren be?. La Generalitat Catalana fa aportacions molt generoses per al desenrrollament de la incultura catalana. Quan mes incult mes dines i quan mes gran siga la mentira millor. Aci tens uns extractes del DOGC. No hi ha res com estimular la ment en diners.

DOGC núm. 3578 - 19/02/2002 (Pag. 3119)
Beneficiari: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat de la subvencio: ajuda per a contribuir al finançament de una campanya de promocio de l'us social del catalá, particularment en els ambits de l'etiquetage, la rotulacio comercial i la comunicacio entre ciutadans, empreses i institucions
Import: 9.015,18 euros.

DOGC núm. 3682 - 22/07/2002 (Pag. 13239)
Beneficiari: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat de la subvencio: ajuda per a contribuir al finançament de l'organizacio d'activitats culturals, professionals i cientifiques de la Societat Valenciana de Ciencies de la Salut Joan Baptiste Peset.
Import: 2.000.000 ptes. (12.020,24 euros).
Beneficiari: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat de la subvencio: ajuda per a contribuir al finançament dels gastos per les activitats de promocio i difusio de la llengua i la cultura catalanes.
Import: 90.000,00 euros.

DOGC Nº 3698 del 13/08/2002.
Beneficiari: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat: campanya de promocio de la musica catalana.
Import: 120.200,00 euros.

DOGC núm. 3826 - 20/02/2003 (Pag. 3398)
Beneficiari: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat: inici de les activitats del Centre Cultural Ovidi Montllor de Alcoy.
Import: 12.000,00 euros.

DOGC Nº 3971 del 19/9/2003.
Beneficiari: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat: campanya de promocio de la musica catalana, concert "Tirant de Rock i Folk".
Import: 120.200,00 euros.

DOGC Nº 4186 30/07/2004 pag 14807
Beneficiari: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat: campanya de difusio de la llengua i la cultura catalanes al Pais Valencià.
Import: 305.000 euros.
Beneficiari: Edicions del Pais Valencià.
Finalitat de la subvencio: difusio de la llengua i la cultura catalanes a traves del setmanari "El Temps", els seus suplements i els seus coleccionables.
Import: 305.000 euros.

DOGC núm. 4285 - 22/12/2004 (Pag. 26081)
Entitat: Accio Cultural del Pais Valencià.
Finalitat de la subvencio: gastos del Casal Jaume I de Fraga per a promocionar la llengua i la cultura catalanes en la Franja de Ponent.
Import: 16.200 euros.

¿Coneixes l'obra 'Regles de esquivar vocables'? Es una atra perla de la maquina falsificadora catalana. Son dos fulles i mija que estaven en blanc en el Codice de Carbonell i que un català resabut va reomplir de falsetats garrafals. Casualment, pura coincidencia, es va trobar en Gerona. La intencio, ubicarles en l'any 1492, pero no, llastima, son del s.XX.

¿Coneixes l'orige dels quatre pals de la bandera de Catalunya o deuriem dir d'aragó? Segons conta la llegenda arreplegà pel fabuliste Pere Antonio Beuter en l'obra 'Cronica general de España y especialmente del Reyno de Valencia' escrita en l'any 1551 conta que:

"en una batalla, según he hallado escrito en unos quadernos de mano, diz que pidio el Conde Valeroso [Wifredo] al emperador Lois que le diesse armas que pudiesse traher en el escudo, que llevaba dorado sin ninguna divisa, y el emperador viendo que había sido en aquella batalla tan valeroso que con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, llegose a él, y mojósele la mano derecha de la sangre que le salía al conde, y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo dorado de alto abaxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo, estas serán vuestras armas, conde"

L' emperador a que fa referencia el text es Luis el piadoso (814-840). Posteriorment es va canviar a Luis pel Rey de França Carlos el Calvo (840-877) en una guerra contra els normants. Durant els anys 879 y 897, Wifredo va ser comte de Barcelona. No et pareix que aci hi ha gat amagat.
Puix be, Baltasar Bueno, en un articul publicat en 'Las provincias' desvela que l'orige d'esta llegenda es castellana, concretament de la conquista de Cordoba, de l'any 1236 quan el rey de Castella va posar els dits ensangrentats sobre l'escut d'un noble castellà. Despres de la publicacio, numerosos historiadors reconegueren la seua autenticitat. L' historiador catalá Juan Sans Barutell en el seu llibre "Memoria sobre el incierto origen de las barras de Aragón" (1.832) escriu:

"...llevados asimismo varios autores catalanes de tan singular y universal manía, forjaron cierta historieta para dar un principio glorioso a los mencionados palos".

¿Sabies que la primera Biblia que es va traduir a una llengua diferent a la llatina era valenciana?. No catalana, no castellana. Es la Biblia Parva escrita per Sant Pere Pascual en els anys 1298-1300 des de la presó de Granada. No es exactament una Biblia pero arreplega moltes cites bibliques.

¿Saps qui va financiar l'expedicio de Cristobal Colon a America?. Efectivament, un valencià. El cavaller Luis de Santangel, 'Escribano de Ración del Rey', va prestar sense fiansa als Reys Catolics la suma de 16.000 ducats acunyats en Valencia per a que es puguera realisar el descobriment d'America en l'any 1492.

¿Sabies que la primera imprenta que va chafar España va anar a Valencia en l' any 1474? Era una Gutenberg alemana que pots vore en el Monasteri del Puig propet de Valencia. Tambe el primer llibre impres en Espanya va ser valencià. En el mateix any s'imprimia 'Obres o Trobes en lahors de la Verge Maria' de Bernat Fenollar.

¿Pioners els valencians? ¿En qué? En l'any 1283 per privilegi de Pere I El Gran es crea la institucio de 'El Consulat del mar', el primer i mes important de tot el Regne d'Arago. Despres es creen els de Mallorca(1342), Barcelona (1347), Tortosa (1363), Gerona (1385), Perpiñan (1387), i atres. Tambe apareix 'El llibre del Consulat del Mar' que es el primer codic nautic d'Europa.
En 1409 es crea el primer hospital per a dements 'Hospital dels Inocents' fundat pel Pare Gilabert Jofré. Som tambe pioners en la separacio legal entre Medicina i Farmacia. En 1441 es funda 'El Real Colege de boticaris de la ciutat i Regne de Valencia'.
Del valencià Arnau de Vilanova es el primer llibre de medicina militar anomentat 'De regimene castra sequentium'.
La primera Lletra de canvi del mon, valenciana tambe, feta en la llonja de Valencia. El Tribunal de les Aigües, primer tribunal sobre aigües del mon. La primera imprenta, el primer llibre impres.
La llista es llarguissima. ¿Tambe serem el primer poble del mon en destruir la nostra propia cultura?

¿Coneixes el Tribunal de les Aigües? Es el Tribunal mes antic en temes d'aigua. Es reunix els dijous a les 12 del mati davant la 'Porta dels Apostols'. Esta format per 8 'juges' cada un representant a una Real sequia i son:

Real sequia de Quart, Real sequia de Faitanar-Benageber, Real sequia deTormos, Real sequia de Mislata, Real sequia de Mestalla, Real sequia de Rascanya, Real sequia de Favara, i Real sequia de Rovella.

¿Saps que Miguel de Cervantes coneixia l'obra d'atres autors valencians? Al final del capitul VI de la primera part de El Quijote fa mencio a dos poetes valencians: Gil Polo i Cristobal de Virués.

- Este que se sigue - dijo el barbero - es La Diana llamada segunda del Salmantino; y este otro que tiene el mesmo nombre , cuyo autor es Gil Polo.
- Pues la del Salmantino - respondió el cura- acompañe y acreciente el número de los condenados al corral, y la de Gil Polo se guarde como si fuera del mesmo Apolo.

Cervantes continua dient:

- Señor compadre, que me place - respondió el barbero-. Y aquí vienen tres, todos juntos: La Araucana de don Alonso de Ercilla, La Austríada de Juan Rufo, jurado de Córdoba, y El Monserrate de Cristobal de Virués, poeta valenciano.
- Todos esos tres libros - dijo el cura- son los mejores que, en verso heroico, en lengua castellana están escritos, y pueden competir con los más famosos de Italia. Guárdense como las más ricas prendas de poesía que tiene España

<<Anterior 1 2 3 4