Naixque en la Ciutat de Valencia en 1430 sent filla natural del Marques de Arago, En Enrique de Villena, escritor i descendent de Jaume II i net del Duc de Gandia, de la casa Real d’Arago per llinea paterna, i de la Real de Castella per la materna.

       Leonor Manuel de Villena, emparentada en la casa de Cardona, en els ducs de Medinaceli i Sogorp i el marques de Guadalete, quedà orfena als quatre anys i vixque en els seus familiars, pero als quinze anys, sent dama de la seua cosina la reina Maria, dona de Alfons V d’Arago, ingressà en el convent de les Trinitaries de Valencia baix el nom de Sor Isabel de Villena. Obtingue el carrec d’Abadesa als trenta anys en 1460, carrec que va ostentar fins a la seua mort, i en el que es dedicà a l’oracio, a l’ensenyança, al misticisme, a les lletres i als bons consells.

     Escrigue el “Vita Christi” (de la Reverent Abbadesa de la Trinitat) –tal i com constava al ser publicat en Valencia en 1497. Obra escrita en “Llengua vernacula valenciana”, destinada a l’edificacio de les monges, d’exposicio senzilla, inclus ingenua, que va vore la llum per peticio de la reina Isabel la Catolica, coneixedora de la fama de l’abadesa i entesa en la nostra dolça parla, li ho encomanà a Sor Aldonça de Monsoriu, la succesora en el carrec d’abadesa de Sor Isabel, qui ho va fer imprimir.

    El “Vita Christi” es un relat de la vida de Jesucrist en romanç, que te la peculiaritat d’acceptar molts temes, episodis i fets no continguts en els evangelis canonics. La seua prosa es castiça i espontanea trasmetent emocio en gran pompositat i erudiccio, demostrant una vasta cultura religiosa, humanistica i de la vida, tant humil com palatina.

    Atra obra de Sor Isabel de Villena es el llibre d’exhortacions.

   Havent complit els sixanta anys, un divendres 2 de juliol de 1490 deixava d’existir entre els vius segons certificà el mege de les Trinitaries, el mestre Jaume Roig. Pero la seua obra el “Vita Christi” la va fer immortal en els anals de l’historia del nostre poble.