Un acte en la vida es suficient per a destacar a una persona en les seues virtuts i defectes, pels sigles dels sigles. I si el motiu es la creacio d’un llibre, segons Cervantes “el millor del mon” i que Menendez Pelayo conceptua com “un dels millors llibres de cavalleria”, el cavaller i senyor Joan Martorell i Mompalau brilla en l’historia com estrella d’extraordinaria magnitut.

      Naixque en Gandia en l’any 1414, a on vivien sos yayos, el cavaller Guillem Martorell, de la Tesoreria Real, i la seua dona Beatriu. Sos pares, Francesc Martorell, (Jurat de Valencia, que estigue al servici del rey Marti l’Huma), i Damiata Mompalau, tingueren un bon grapat de fills: Joanot, el segon, Damiata i Isabel (primera esposa d’Ausias March, morta en 1439, senyora del castell i la Vall de Xalon), Galceran (ciutada de Valencia), Joan Jofre i Jaume (que varen ser donzells) i Aldonça.

     Mossen Joan Martorell, Joanot, senyor de Murla i Benibrafim, era un caballer animos i combatiu, altaner, gran amador i pendencier.

     En 1437 desafià a mort al seu cosi Joan de Mompalau, acusant-lo d’haver ofes de paraula i de fet a la seua germana Damiata. L’encontre no arribà a produir-se, pero les baaralles es prollongaren fins a 1445. El cas quedà resolt en la mediacio de la reina. Tingue atres “enfrontaments” en Jaume Ripoll, Felip Boil, Pere Mercader i Gonçal d’Hijar, per diferents “litigis”.

    Martorell obtingue el carrec de procurador de Denia i Xabia, viajà molt per tota Europa, es diu que visita l’Orient, i segons els escrits historics en 1438 estigue en Anglaterra, en 1443 en Portugal i els anys 1442 i 1454 en Napols.

    Pel seu carácter, Joanot formaria part en mes d’una accio de guerra, pero no mes consta que son pare i germans Galceran i Jofre participaren en l’expedicio d’Alfons el Magnanim a Corcega i Cerdenya, junt a Andreu Febrer i Ausias March.

   Martorell va escriure moltes cartes i un relat de novela caballeresca i tractat teoric sobre la cavalleria baix el titul “Guillem de Varoic”, pero l’obra que l’immortalisà va ser “Tirant lo Blanch”, catalogada com la primera gran novela moderna, per la seua riquea de procediments i realisme. Es una obra original, sorprenent, d’excelent narrativa i exhuberant imaginacio, propia d’un gran escritor que ha llegit i viajat molt.

    La novela està basada en gents d’heroicitat i llegenda. Està protagonisat per Tirant lo Blanch, personage novelesc fill de Blanca, descendent del Duc de Bretanya i senyor de la Tirania, propet d’Anglaterra. L’historia te lloc per Europa, pel Mediterraneu i per Constantinopla.
Com la majoria dels escritors de la seua epoca, Martorell resalta que la seua obra havia segut escrita en “vulgar” llengua valenciana, la normal i usada en terres valencianes. (Lo de vulgar fa referencia al Llati, llengua culta, en contraposicio al “romanç”, “llengua vernacula” o “vulgar” llengua del poble, la llengua valenciana).

    Joanot Martorell no va vore l’obra acabada, morint fadri en l’any 1462. Per a que fora impresa la dugue al seu fi el valencià Martin Joan de Galva, a peticio de N’Isabel de Llopis, pero ni éste ni l’editor pugueren vore-lo puix muigueren abdos.

     Per fi, en l’imprenta de Nicolas Spindeler, el 20 de novembre de 1490 es varen fer 700 eixemplars, dels que ara no mes queden tres: en l’universitat de Valencia, en el museu de Londres i en Nova York. Va ser traduida al castella, al frances i a l’italia i s’han repetit edicions en 1497, 1873, 1905, 1920, 1924, 1929, 1947, 1954, 1969, 1980 i atres mes que estan fent en els nostres dies. Ha segut considerada com una joya de la novelistica migeval i alguns episodis han aprofitat de font lliteraria a Ariosto, Bandello i Shakespeare.